COM PARLAR ALS NOSTRES FILLS SOBRE CONFLICTES BÈL.LICS
Estem vivint moments complicats. Encara arrosseguem la pandèmia i ara ha esclatat un conflicte armat. Els nostres infants estan afrontant reptes que els poden generar malestar, angoixa, pors… Amb la pandèmia hem après a gestionar les emocions dels més petits davant d’un virus. S’han habituat a les exigències de protecció contra la Covid-19 i ho estan fent realment bé. El suport dels adults ha sigut fonamental. Tota la societat ha treballat per a lluitar-hi.
Ara les notícies, les xarxes, al carrer… la guerra que ha esclatat està a l’ordre del dia de moltes converses. Els nens no en són una excepció i cal ajudar-los. Ens preguntaran, ens plantejaran dubtes, faran les seves valoracions, s’angoixaran, poden tenir pors, malsons, plors espontanis…
Es poden donar dues situacions:
Que ens preguntin directament i que expressin dubtes, inquietuds...
Que no ens diguin res, però els veiem amoïnats, pensatius, preocupats, amb por…
Tant en un com altre escenari hem d’estar atents per acompanyar-los i donar-los la màxima seguretat i tranquil·litat possibles.
Llavors la pregunta és: “Com podem parlar amb els nostres fills de la guerra?”
Proposo, a continuació, un seguit de consells:
Busquem un lloc tranquil i on se sentin còmodes.
Escoltem-los. Què saben? Què, del que saben, és correcte?
Intentarem adaptar el nostre llenguatge a la seva edat. No cal donar explicacions massa extenses o detallades. Només allò que necessiten per a quedar-se tranquils.
Dir la veritat. Els nens, des de ben petits, a partir dels 3 anys s’assabenten del que passa encara que no ho comprenguin. Les nostres explicacions han de ser, però, senzilles.
Evitar la sobreinformació. Aquesta pot ser més perjudicial que beneficiosa. Els podem confondre encara més.
Evitar que mirin segons quines imatges. Les televisions repeteixen sovint una vegada i una altra situacions que no és necessari que vegin.
Fer-los sentir cuidats i estimats.
És natural que sentim por. Parlar-ne.
Aprofitar per a parlar de les emocions i donar-los esperances: empatia, solidaritat, altruisme… Molta gent s’està apuntant a ajudar a aquells que més ho necessiten.
Participar si ho desitgen en recollir aliments, roba…
Resoldre els dubtes que puguin anar sorgint. “Què t’amoïna?”, “Què no entens?” “Com et sents?”...
Intentar mantenir la rutina diària. Doncs els hàbits donen seguretat als nens.
Per a qualsevol dubte, pregunta…l’Equip Psicopedagògic de l’escola resta a la vostra disposició.
